Joan Bistuer Espias,
Dietari de guerra i postguerra, 1937-1943

El testimoni excepcional d’un soldat sabadellenc de la
Brigada Mixta El Campesino

Joan Bistuer, ebenista de professió, persona inquieta, amb afany de coneixement, molt aficionat al cinema (afició que compartí de manera epistolar també des del front amb unes noies franceses) ens ha deixat un dietari excepcional. Com molts altres joves de la seva edat, li va tocar viure directament la guerra civil 1936-1939. Fou soldat de l’Exèrcit republicà a les ordres de Valentín González, El Campesino, i com a tal, participà en dues de les batalles més cruentes de la guerra civil: Terol i la batalla de l’Ebre. Amb una determinació encomiable, va anar confeccionant un llarg dietari (1937-1943) , que va guardar curosament a casa seva junt amb altres papers de la guerra, fins que un dia de 1999, Víctor Colomer, periodista del Diari de Sabadell, en va donar a conèixer l’existència. Des d’aleshores fins que aquest document ha pogut veure la llum, hi ha hagut un llarg procés en què Joan Comasòlivas, arxiver, i Josep Antoni Pozo, doctor en Història, n’han preparat l’edició d’una manera rigorosa però amena. Acompanyen l’obra uns índexs exhaustius, útils tant per als investigadors com per al ciutadà que hi vol cercar un lloc, tal vegada un parent, i un seguit de fotografies i reproduccions de documents del fons de Joan Bistuer conservat a l’Arxiu Històric de Sabadell.
Ara que pràcticament no queden testimonis vius d’aquells esdeveniments, documents com aquest cobren més valor perquè no caiguin en l’oblit.

Joan Comasòlivas Font
Llicenciat en Història Moderna i contemporània (UAB, 1989), Diploma de postgrau en estudis superiors especialitzats en Història Econòmica (UAB, 1991) i Màster en Arxivística (UAB, 1993). Formà part de l’equip redactor dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, (Vol IV, 1611-1623, 1994). Entre 1997 i 2005 fou Vocal del Comitè d’Edificis i Instal·lacions del Consell Internacional d’Arxius. L’any 2003 va publicar, amb Pere Roca Fabregat, Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès Matadepera (1841-1904) (PAMSA) i el 2008 Recomanacions per a la construcció i l’equipament d’un Servei d’arxiu (Diputació de Barcelona). Coautor de diversos inventaris i catàlegs d’Arxiu, té diversos articles sobre Sabadell a la revista Arraona, de la que és director. El darrer, “Les stolpersteine a Sabadell: homenatge i recuperació de la memòria de les víctimes sabadellenques de la deportació i la barbàrie nazis” amb Genís Ribé (MHS) (núm. 38, 2019). Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2009, amb Conill amb Sajolida, ha escrit també el conte Operació Monestir, amb motiu del mil·lenari de Sant Llorenç del Munt (2013), i altres divertimentos sobre el seu poble nadiu. En totes les facetes ha estat un aferrissat defensor del patrimoni i ha treballat per a la conservació i la divulgació de les fonts escrites, com és el cas d’aquest Dietari , i també de la memòria rural del Vallès, mitjançant diverses conferències sota el títol Un món perdut. Actualment és director de l’Arxiu Històric de Sabadell i del Museu d’Història de Sabadell.

Josep Antoni Pozo González
Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002). Autor de diferents treballs relacionats amb el període de la revolució i la guerra civil 1936-1939, entre els quals “El Comitè Local de Defensa (juliol-octubre 1936)”, a La República i la Guerra Civil a Sabadell (1987); “Els milicians molinencs: la centúria 33”, a Guerra Civil i Franquisme a Molins de Rei (2001); “La crisis y la recomposición del Estado en la España republicana, a partir del ejemplo catalán”, a Historia y Política (2006), i “La Guerra Civil a Sabadell. Estat de la qüestió” publicat a Arraona, núm. 32
(2009). És autor de l’estudi introductori a les memòries de Josep Rosas Vilaseca El Ciutadà desconegut . Del Llobregat al Mapocho (2005). Ha participat igualment de l’obra col·lectiva Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya (2005) i també a col·laborat amb el treball “Entre el miedo al aislamiento y los peligros de la colaboración antifascista: el POUM en el verano de 1936”, dins el llibre El POUM y el caso Nin. Una historia abierta (2014). El 2012 publicà dos llibres Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936 (2012), i La Catalunya antifeixista: el Govern de la Generalitat davant la crisi
política i el conflicte social. Setembre 1936-abril 1937.

FITXA TÈCNICA

FORMAT : 15,5 X 22 cm.
ENQUADERNACIÓ : RÚSTICA
ISBN: 978-84-120535-4-8
PÀGINES: 510
PVP: 19,95€
DATA DE PUBLICACIÓ: 22 DE JUNY  DE 2021


 Babilonia y la torre de Babel:

desenterradas por la arqueología

 

El libro es el fruto de veinte años de investigación en torno a una de las ciudades más célebres de la Edad Antigua: Babilonia, la última capital de Mesopotamia. En él, el profesor Juan-Luis Montero desarrolla el estudio de la dimensión arqueológica e histórica de la metrópoli mesopotámica, pero también su recepción en los textos y en la cultura clásica, así como en la Edad Media y en los siglos XVI y XVII, por los ojos de los viajeros europeos, desembocando finalmente en el siglo XX.

Babilonia fue una ciudad excepcional, artífice de una historia apasionante e irrepetible, declarada en 2019 patrimonio mundial. Sin embargo, su verdadera historia permanece, en gran medida, oculta bajo el mito bíblico. Este libro propone un acercamiento desmitificador, riguroso e innovador sobre la Babilonia real, capital del último imperio mesopotámico, en cuyo corazón se levantó desafiante un impresionante zigurat, universalmente conocido como la torre de Babel.

 

«El profesor Juan-Luis Montero Fenollós es un gran especialista sobre el mundo proximoriental antiguo, que ha dedicado una parte importante de su actividad científica al estudio de la famosa torre de Babel y, más concretamente, a los problemas que plantea la reconstrucción del zigurat de Babilonia. Ha propuesto una nueva restitución, objeto de un estudio original e innovador, que ha sido presentada en varias exposiciones.», Pascal Butterlin (Catedrático de Arqueología del Próximo Oriente en la Universidad de París 1, Panteón- Sorbona).

Juan-Luis Montero Fenollós, arqueólogo doctorado por la Universidad de Barcelona, que tuvo como maestro al profesor Jean-Claude Margueron, al que continua teniendo como principal referencia, excavó, desde joven, en Mari, uno de los yacimientos arqueológicos más importantes de Oriente Próximo. Esta experiencia constituyó un profundo aprendizaje que influyó decisivamente en su práctica y en su visión de la arqueología.

 

FICHA TÉCNICA

FORMATO: 15,5 X 22 cm.
ENCUADERNACIÓN: RÚSTICA
ISBN: 978-84-120535-3-1
PÁGINAS: 364
PVP: 19,95€
FECHA DE PUBLICACIÓN: DICIEMBRE DE 2020


 

 

TOP

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR